Stolpersteine Barcelona: Homenatge a Víctimes del Nazisme a Barcelona

Stolpersteine Barcelona: Homenatge a les Víctimes del Nazisme a Barcelona

Stolpersteine Barcelona és un projecte pedagògic col·laboratiu impulsat per la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona juntament amb les Amical de Mauthausen i Ravensbrück, dedicat a recordar i honorar les persones de la ciutat de Barcelona que van patir la deportació als camps de concentració nazis. Aquest projecte, iniciat al curs 2021/2022, forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d'Educació, sent disponible per a la sol·licitud pels instituts educatius interessats a partir del curs següent.

Mitjançant Stolpersteine Barcelona, l'alumnat dels instituts de secundària participants s'embarca en un procés d'aprenentatge al llarg de lany escolar, centrat en l'estudi i anàlisi dels esdeveniments històrics des d'una perspectiva transversal, fomentant la recerca i el treball biogràfic. Com a tancament del projecte, els estudiants realitzen un acte de reconeixement en memòria de les persones represaliades, col·locant una Stolpersteine ('adoquí de memòria' en alemany) en una ubicació de la ciutat associada a la persona, ja sigui per haver-hi viscut o treballat en aquest lloc.

En el transcurs del curs 2025/26, conclogut recentment, Stolpersteine Barcelona ha instal·lat deu nous adoquins de memòria a la ciutat, amb la participació de cinc instituts educatius, dos dels quals es troben al districte de Horta-Guinardó.

D'una banda, l'alumnat de l'Institut Francisco de Goya, ubicat al barri del Guinardó, ha treballat en el projecte recordant a Olga Oro i Martí Esparbé, col·locant dos adoquins al districte de l'Eixample. D'altra banda, els estudiants de l'Institut de FP Sanitària Vall d'Hebron han dedicat el seu treball a la memòria de Sadurní Puyó, amb un adoquí al districte de Sant Martí, i Jaume Álvarez Navarro.

La Stolpersteine en honor a Jaume Álvarez Navarro va ser col·locada el passat dilluns 1 de juny a la Travessera de Gràcia, 356, al barri del Baix Guinardó, on va viure. Aquesta és la tercera placa de memòria instal·lada al districte de Horta-Guinardó, afegint-se a les dedicades a Florián Ibáñez al carrer Josep Serrano 52, al barri de Can Baró, i a Max Stammereich al carrer Doctor Bové 6, a la Font d'en Fargues.

Qui va ser Jaume Álvarez Navarro?

Nascut a Barcelona el 25 de març de 1921, Jaume Álvarez Navarro va passar la seva joventut al barri de Vallcarca, vivint amb una tieta, treballant com a peó de la construcció i afiliant-se a la CNT als 17 anys.

Va participar en la 3a Brigada de Carabiners a Lleida, on va resultar greument ferit per un obús. Després de passar l'etapa final de la guerra hospitalitzat a Manresa i Barcelona, va ser evacuat en ambulància fins a Camprodon, des d'on creuà la frontera a peu per ser internat als camps d'Argelers i Gurs.

A setembre de 1939 es va unir a la 11a Llegió Estrangera i va ser destinat a la Línia Maginot, sent capturat pels alemanys el 23 de juny de 1940. Després de passar per diversos camps de concentració, finalment va arribar a Mauthausen el 12 de novembre de 1941. Va ser alliberat i repatriat a París el 29 de juny de 1945.

Va tornar a Barcelona el 1948 i es va convertir en un dels pioners en l'organització dels supervivents que van tornar, formant part de la clandestina Amical de Mauthausen i altres camps, de la qual va ser president des de 2005 fins al seu pas el 12 d'abril de 2006.