Torre Garcini

Documentada des de 1754, la Torre Garcini és una de les darreres masies en peu del Guinardó. Catalogada com a bé d'interès documental, conserva una torre i els dos pous amb els quals s'abastia la finca.

Fins a l'any 2010, la Torre Garcini va ser l'habitatge familiar dels Alòs-Moner, propietaris de la finca des de l'any 1882. Anteriorment havia estat en mans d'altres persones, entre ells Josep Gaietà Garciny, alcalde major i tinent del corregidor de Barcelona - dos títols provinents de l'administració borbònica -, a qui es creu es deu el nom de la finca, que derivaria d'una castellanització del seu cognom, de Garciny a Garcini.

La Torre està vorejada de 1.200 m2 de jardins, una quantitat de terreny menor a l'original, ja que al llarg dels anys, la finca va patir diverses expropiacions per obrir alguns carrers del voltant i també per donar pas al tramvia d'Horta. A la seva època agrícola, als camps de la Torre Garcini es cultivava blat i també hi havien vinyes.

A principis del s.XIX, sota la propietat de Josep Gaietà Garciny, la masia va arribar a tenir una capella, motiu pel qual va començar a ser coneguda com a Torre de la Concepció. Més endavant rebé també el nom popular de La Trinxera, perquè quedava enfonsada respecte als marges del camí que anava cap a l'actual Passeig Maragall, llavors carretera de la Garrotxa.

Actualment, la Torre Garcini és d'ús públic i acull equipaments municipals.